Rubí no oblida Brian Ríos: 3 anys i mig després, el clam per la veritat omple el carrer

Un centenar de persones van sortir dissabte a Rubí per exigir “veritat, justícia i reparació” per la mort als calabossos de Brian Ríos, un cas que continua obert.

Hi ha històries que el temps no esborra. A Rubí, el nom de Brian Ríos, un jove colombià de 28 anys mort a les dependències dels Mossos després de ser sedat al CAP Rubí-Mútua Terrassa, continua ben present.

A dia d’avui encara falta la peça més important: saber què va passar perquè morís sota custodia policial. Gairebé tres anys i mig després de la seva mort, el cas continua generant preguntes i dolor.

Què va passar dissabte a Rubí

Aquest dissabte 7 de febrer, cap a les 17 h, un centenar de persones es van concentrar davant l’Ajuntament de Rubí i van iniciar una manifestació per reclamar “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”. La mobilització, impulsada per la Plataforma Justicia Para Brian i col·lectius antiracistes, va tenir el suport de la família i va acabar davant la comissaria de la Policia Local.

Segons expliquen els organitzadors, la data no era casual: es complien tres anys de la primera concentració pública amb què es va donar a conèixer el cas. Durant l’acte es va llegir un comunicat recordant aquell primer moment —quan la família, expliquen, es trobava sense xarxa ni informació— i com el suport col·lectiu va començar a sostenir-los.

El missatge de dissabte va ser clar i repetit una vegada i una altra: no es tracta només de recordar Brian, sinó d’evitar que el cas quedi diluït amb el pas del temps. La protesta també va posar el focus en un punt que la plataforma considera clau per aclarir els fets: que declarin els agents de la Policia Local que van intervenir en la detenció del jove.

Una nit que acaba en tragèdia

El cas s’arrossega des de la matinada del 21 d’agost de 2022. Segons el relat recollit per la investigació periodística i el testimoni de l’entorn familiar, aquella nit Brian havia estat amb la seva família i, més tard, es va desplaçar al centre del municipi. A partir d’aquí, el fil dels fets es torna confús i és, precisament, aquest buit el que alimenta la demanda de respostes.

El que sí consta és que Brian va acabar detingut i que, abans d’arribar a dependències policials, va passar per atenció sanitària al CUAP Mútua Terrassa. Posteriorment, va ser traslladat a calabossos. Hores després, va morir. Per a la família, no és assumible que una persona acabi perdent la vida mentre està sota custòdia sense que s’aclareixi fins al final què va fallar i en quin moment.

Un procés judicial que encara no tanca ferides

El cas continua en fase d’instrucció. Hi ha hagut declaracions i diligències, i el procediment ha assenyalat també l’atenció sanitària prèvia com un dels elements a investigar. Però la família i els col·lectius de suport denuncien que la investigació no ha avançat amb la profunditat i la velocitat que caldria en una mort sota custòdia.

Per això, dissabte, el clam va anar més enllà del carrer: es van reclamar garanties perquè la causa arribi fins al final i perquè el sistema no normalitzi cap mort en custòdia com si fos una estadística. “No volem venjança, volem veritat”, repeteixen sovint persones del seu entorn. I també reparació: que s’assumeixi el dany, que es reconegui el dolor i que es posin mesures perquè no torni a passar.

Brian, més enllà del cas

La mobilització d’aquest dissabte va tornar a situar al centre una idea que la família defensa des del primer dia: Brian no és un expedient. Era una persona amb vincles, amb una vida quotidiana, amb una família que l’estimava. Quan el debat públic es limita a titulars o a tràmits judicials, el risc és deshumanitzar la víctima i convertir-ho tot en un relat fred. Per això, a Rubí, cada acte és també un esforç per rescatar la seva memòria i el seu nom.

Mentrestant, la ciutat continua dividida entre qui prefereix passar pàgina i qui creu que no es pot avançar sense respostes. Per a la família, però, no hi ha cap “passar pàgina” possible mentre el que va passar aquella matinada no estigui del tot aclarit. I és per això que, tres anys i mig després, Rubí torna a sortir al carrer: perquè el silenci no es converteixi en costum.