Toni Latorre i Menal

La ciutat plora la pèrdua d’un docent de Terrassa amb una llarga trajectòria, recordat pel seu compromís i proximitat amb l’alumnat.

Com a periodista, poques vegades escric en primera persona. De fet, intento mantenir sempre la distància que exigeix l’ofici. Però avui és diferent. La mort de Toni Latorre m’hi obliga. És la primera vegada que explico la pèrdua d’algú a qui he conegut de prop. Feia anys, molts anys, que no el veia, però el record continua intacte. El seu sentit de l’humor, l’entusiasme i la manera d’acompanyar l’alumnat van aconseguir, fins i tot, que algú de lletres com jo deixés de rebutjar les matemàtiques.

No diré que em va fer apassionar pels números, però sí que va transformar la manera d’afrontar-los. Després d’un període llarg d’hospitalització, tornar a classe no va ser fàcil. I allà hi era ell: amb una mirada còmplice, amb paraules d’ànim i amb una paciència infinita. Sense aquesta actitud, probablement les matemàtiques de batxillerat haurien estat molt més difícils. Sense en Toni, probablement també, mai ningú hauria aprobat el meu nefast exàmen de matemàtiques socials de la selectivitat. Sempre el recordaré així: serè, atent, elegant i amb un somriure constant capaç de contagiar als altres. 

Escola Balafia 1977

Mor Toni Latorre als 67 anys

Terrassa viu hores de dol per la mort d’Antonio Latorre Menal, docent molt conegut a la ciutat i figura estimada tant dins com fora de les aules. La notícia ha generat nombroses mostres de condol, entre elles la de l’alcalde, que ha destacat el seu compromís com a veí, amic i membre actiu de la comunitat.

Latorre, de 67 anys, va desenvolupar una llarga trajectòria com a professor de matemàtiques, especialment a l’Institut Montserrat Roig, on va deixar una empremta profunda entre generacions d’alumnes. La seva vocació docent i la seva implicació amb l’educació el van convertir en una figura molt respectada dins l’àmbit educatiu local.

Més enllà de la seva tasca professional, també era una persona molt vinculada a la vida social de Terrassa. Veí compromès, era conegut per la seva proximitat i implicació en el dia a dia de la ciutat, així com per la seva relació amb diferents entitats i persones del seu entorn més proper.

Un professor apassionat

Es va retirar de la docència després de la pandèmia, posant punt final a una trajectòria extensa marcada per la vocació educativa i la implicació amb l’entorn. Més enllà de les aules, també va formar part de la junta directiva de l’entitat sense ànim de lucre Som Riures, on va exercir com a vocal. Aquesta organització treballa per oferir assistència odontològica a persones en situació vulnerable i fomentar la salut bucodental amb un enfocament social. De fet, Latorre era marit de Rosa M. Ros del Centre Dental Les Escoles.

El missatge institucional ha subratllat el seu vessant humà, recordant-lo com a pare, marit i amic, i posant en valor el seu llegat personal i professional. La seva pèrdua deixa un buit important tant en la comunitat educativa com entre els qui el van conèixer.

Al llarg de la seva carrera, Antonio Latorre va ser testimoni dels canvis en el sistema educatiu i va saber adaptar-se a les noves generacions, mantenint sempre una clara vocació per transmetre coneixement i valors.

La seva mort ha provocat una onada de reaccions a Terrassa, amb missatges de condol i reconeixement que evidencien l’impacte que va tenir en la vida de moltes persones. El seu record perdurarà en la memòria de la ciutat i, especialment, en la de tots aquells alumnes que van passar per les seves classes.

- Et Recomanem -