Gustavo Oliva i la seva dona. Foto: Xarxes
El món del pàdel català està de dol per la mort de Gustavo Oliva, conegut com a «Gus», als 58 anys. El jugador, entrenador i professional de la indústria esportiva ha mort després de patir un càncer colorectal. La seva trajectòria també està vinculada a Rubí, on va començar la seva carrera professional l’any 1995 a la seu espanyola d’Intersport.
La notícia ha provocat nombroses mostres de condol en l’entorn esportiu del Vallès Occidental, especialment entre les persones vinculades al pàdel i a l’Atlètic Terrassa, un club amb el qual mantenia una estreta relació.
Un dels aspectes que més ha commogut les persones que el coneixien és l’emotiu missatge de comiat que va publicar al seu compte d’Instagram, en què reflexionava sobre la mort, agraïa l’estima rebuda i compartia una advertència sobre la importància de les revisions mèdiques.
La relació de Gustavo Oliva amb Rubí es remunta a l’any 1995, quan va començar a treballar a la seu espanyola d’Intersport, situada al municipi.
Després de formar-se en Empresarials a Esade, es va incorporar a l’empresa com a responsable de producte de calçat i material esportiu. Hi va treballar durant cinc anys, fins al 2000.
Va ser durant aquella etapa quan també va començar a interessar-se pel pàdel, un esport que acabaria marcant bona part de la seva vida personal i professional.
Posteriorment, va desenvolupar la seva carrera en empreses internacionals com Salomon, Nike i ASICS, abans de dedicar-se plenament a projectes relacionats amb el pàdel.
Gustavo Oliva va destacar tant per la seva trajectòria dins de la indústria esportiva com pels seus èxits a les pistes.
Va arribar a situar-se entre els deu millors jugadors de pàdel de Catalunya i entre els cinquanta primers d’Espanya. També va exercir de capità de la selecció catalana de pàdel entre el 2014 i el 2017.
La seva vinculació amb l’Atlètic Terrassa i amb nombrosos professionals del sector el va convertir en una figura molt estimada dins del món esportiu del Vallès Occidental.
Conscient de la gravetat de la seva malaltia, Oliva va decidir compartir públicament una reflexió personal a Instagram. El missatge començava amb unes paraules especialment colpidores: «Mi vida en la Tierra llega a su fin en breve».
En la publicació, escrita en castellà, explicava que morir als 58 anys li semblava prematur, però que havia après a mirar la vida amb perspectiva. Aquesta manera d’entendre la seva experiència li permetia afrontar el final amb una serenitat que, segons confessava, ni ell mateix hauria imaginat.
Lluny de centrar el seu comiat en la tristesa, Gustavo Oliva va voler posar l’accent en l’agraïment. Recordava la sort d’haver viscut una vida plena, d’haver gaudit de bona salut durant molts anys i d’haver estat envoltat de persones que l’estimaven.
També reflexionava sobre com les condicions de vida i els avenços mèdics han millorat al llarg de la història, una perspectiva que l’ajudava a valorar els anys que havia pogut viure.
Una de les parts més emotives de la publicació estava dedicada a les persones que l’havien acompanyat al llarg de la vida.
Oliva explicava que se sentia afortunat per l’estima de la seva família i per haver après a envoltar-se d’amistats amb qui podia sentir-se còmode i ser ell mateix.
El seu missatge transmetia una idea clara: més enllà dels èxits professionals i esportius, el que més valorava eren els vincles personals que havia construït.
Aquest agraïment a la família i als amics s’ha convertit en un dels elements més recordats del seu comiat.
La publicació també incloïa un missatge de conscienciació que Gustavo Oliva va voler deixar com a llegat.
Segons explicava, durant molts anys havia gaudit de bona salut i aquesta confiança el va portar a no seguir algunes recomanacions bàsiques de prevenció.
Quan va començar a notar els primers símptomes, li van diagnosticar un càncer colorectal molt avançat, amb metàstasis al fetge, a la melsa i a diversos ganglis limfàtics.
Oliva considerava que, si hagués seguit les pautes de prevenció recomanades, la malaltia s’hauria pogut detectar abans. Es tracta de la seva reflexió personal; la detecció precoç pot millorar les possibilitats de tractament, però no permet assegurar quin hauria estat el resultat en un cas concret.
Amb aquest testimoni, volia animar altres persones a no ajornar les revisions mèdiques i a participar en els programes de detecció precoç del càncer colorectal.
L'Arxiu Municipal digitalitza els padrons històrics A partir d'ara, l'Arxiu Municipal de Rubí ha començat…
Yatekomo ha reformulat la seva recepta després d'un procés de transformació de tres anys i…
Predicció meteorològica per a Rubí el 21 d'octubre de 2026 Bon dia a tots els…
El 95% dels consumidors a Espanya percep que el cost de la vida ha augmentat…
ISDIN ha assolit el lloc 21 del rànquing ‘Les 100 millors empreses per treballar a…
Foment del Treball i Angelini Pharma han presentat el document de consens ‘Epilèpsia a Catalunya.…
Esta web usa cookies.