Dues veïnes de Sabadell demanden la Sareb després que els han reclamat 3 MEUR per una hipoteca que no van demanar

ACN Sabadell – Dues veïnes de Sabadell han demandat la Sareb després que els han reclamat uns tres milions d’euros a cada una per una hipoteca que no van sol·licitar. Les dues dones van arribar a un acord amb un promotor l’any 2004 per fer una permuta de les seves cases, on construirien un bloc i es podrien quedar pisos pels metres quadrats equivalents a la seva antiga llar. En el contracte s’establia que les dues veïnes quedaven lliures de cap mena de càrrega, però més endavant va fer falta un nou crèdit i les dones es van veure empeses a signar-lo com a part dels impulsors de la promoció, però sense cap repercussió econòmica per a elles. El 2012, però, l’empresa va fer fallida i el 2024 van rebre la demanda dels imports del deute per part de la Sareb.
El malson de la Victòria Brossa i la Roser Miquel va néixer d’un projecte il·lusionant. Totes dues vivien en clàssiques cases angleses que definien el paisatge urbà del Sabadell antic, de planta baixa, pis i teulada.

El 2004, la promotora Wilder Bay SL els va plantejar una permuta, que consistia a cedir els terrenys de les seves cases, situades al carrer del Forn, al barri de la Creu Alta, a canvi de fer un bloc de pisos. D’aquests, els cedirien l’espai que ocupava casa seva, uns 80 metres quadrats, a més de places d’aparcament o trasters.

“Les condicions ens semblaven bé, les cases eren velles i calia fer reparacions, a canvi ens entregaven un pis net de deutes”, explica Victòria Brossa, una de les afectades. Un aspecte que és important i que figura en el contracte de permuta que van signar és que s’especifica que se les eximeix de qualsevol cost que es derivi del procés de construcció de la nova finca.

No obstant això, el 2010 l’empresa va comunicar-los que calia ampliar el crèdit per acabar la promoció, un préstec que se signaria amb la desapareguda Caixa Penedès per import de més de sis milions d’euros. “Tothom els va dir que o ho acceptaven o es quedaven sense res, hi havia els advocats de la banca, l’advocat i l’administrador de la promotora i el notari”, explica Valeri Montseny, advocat de les afectades.  

El lletrat considera que les dones estaven “mal assessorades” i que van ser enganyades, sobretot perquè el promotor mantenia el seu compromís a abonar els imports que els correspongués pagar a elles, fruit de l’acord de permuta. “Aquest consentiment no estava ben informat, i, en qualsevol cas, van patir una coacció immediata en aquell mateix moment”, afegeix.

La següent ensopegada va ser l’any 2012, quan l’empresa va entrar en concurs de creditors. Els pisos ja havien estat lliurats, i les dones asseguren que vivien amb la tranquil·litat que el promotor seguia assumint les despeses corresponents, com havien acordat per escrit i davant de notari. Però no va ser així.

“Al cap de 15 anys ens va arribar un burofax de la Sareb, pensàvem que estava tot liquidat i que no devíem res”, explica la Roser Miquel, que assegura que a la seva edat – totes dues afectades tenen més de 70 anys – ho estan passant molt malament. “Ens vam quedar blancs, va arribar per Nadal, i el vam passar fatal, no ens ho crèiem”, afegeix la Victòria.

En aquest sentit, assegura que tenen una “ràbia immensa” perquè se senten enganyades, però a la vegada tenen molta confiança en el seu advocat. Si no assumeixen la seva responsabilitat i el jutge considera que així ho han de fer, el seu domicili pot veure’s afectat per un procés d’execució hipotecària amb una consegüent subhasta.

Demanda de les afectades

La seva resposta va ser la de contraatacar amb una demanda a la Sareb, en què demanen que no se’ls reclami cap import. Ho justifiquen perquè elles no eren responsables econòmiques de cap despesa derivada de l’acció de la promotora i que els contractes de permuta ho reflecteixen en tot moment, amb el compromís del promotor d’assumir totes les càrregues que se’ls atribuís a les dones.

“Demanem el compliment íntegre del contracte, en cas que la Sareb s’oposi dient que elles van consentir la hipoteca, aquest consentiment estava viciat de nul·litat, a més d’una sèrie de fets constitutius, que permetin al jutge concloure la inexigibilitat i l’extinció del dret de crèdit respecte a les meves clientes i de la hipoteca”, ha explicat Montseny. Remarca que no neguen que existeixi aquest deute, però que aquest no ha d’estar vinculat a elles, sinó a la promotora, ara desapareguda.

Una de les primeres conseqüències, i que fins i pot es pot apreciar com una petita victòria, és que la jutgessa ha acordat ja una mesura cautelar que el lletrat considera important. Consisteix a fer que quedi reflectit al Registre de la Propietat que, en cas que el jutge del procés d’execució hipotecària acordi la subhasta dels pisos, podria quedar tot en paper mullat: “Qualsevol persona que concorri en aquesta subhasta i vulgui comprar aquestes finques, siguin pisos, trasters o pàrquings, ha de tenir notícia que tot això pot quedar nul si es resol la demanda que hem presentat nosaltres”, detalla.

“Perseguint” el deute

Fonts de la Sareb han detallat a l’ACN que són coneixedors del cas, i confirmen que no veuen mala fe per part de les propietàries, si bé hi hauria hagut una mala praxi per part de la promotora. Així, consideren que l’empresa no va actuar correctament i no va cancel·lar les hipoteques, com havien pactat amb les afectades i sense que aquestes en tinguessin constància.

Amb tot, el “banc dolent” assenyala que des de la seva creació, l’any 2012, el seu objectiu ha estat assumir actius tòxics de les desaparegudes caixes d’estalvis d’arreu de l’Estat, i que en el cas de l’immoble en qüestió han actuat amb la resta d’habitatges del bloc, perquè eren propietat de l’empresa. Amb el cas de les afectades, elles són les legítimes propietàries, però el deute segueix existint amb la Sareb, motiu pel qual els reclamen els imports que no han abonat, amb els seus interessos corresponents com a signants del préstec: “La nostra feina és perseguir el deute”, detallen des de la Sareb.

Les fonts asseguren que l’objectiu és sempre arribar a acords previs al judici, i que en aquest cas concret tenen la voluntat de mantenir una via de diàleg per trobar una solució. Amb tot, fonts de l’Ajuntament de Sabadell han detallat a l’ACN que en saber la situació de les veïnes es van posar en contacte amb elles i que des de llavors aquest contacte és regular: “Hem fet un ofici a la Sareb a escala institucional per dir-los que som coneixedors del cas i que volem parlar-ne perquè ens preocupa molt”, destaquen des del consistori.

Dimecres vinent el magistrat ha citat les parts al Jutjat de Sabadell per fer la primera vista i, amb tota probabilitat, assenyalar data de judici.