Torna el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona de la mà del Cor Francesc Valls

ACN Barcelona – El Cor Francesc Valls ha presentat una nova edició del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona i ha convidat aquest any a fer la revisió contemporània al compositor i contratenor Jordi Domènech. A més de ser compositor, Domènech ha cantat en diverses ocasions el Cant de la Sibil·la. A dos quarts d’onze de la nit, després de l’ofici de lectures del dia de Nadal, es podrà escoltar per 18è any consecutiu la recuperació del Cant de la Sibil·la que va fer el Cor l’any 2009. Seguidament, se celebrarà la Missa del Gall presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella. Domènech ha explicat que la Sibil·la “és molt truculenta i això és part del seu encant i de la seva dificultat d’interpretació”.
El cant es va deixar de representar a la Seu barcelonina l’any 1575. La Sibil·la és un personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures i que amb una espasa a la mà, anuncia l’Apocalipsi. Domènech ha explicat que la Sibil·la de Barcelona és “molt burgesa en el sentit de ciutat, és una Sibil·la molt ciutadana”.

La incertesa del canvi del primer al segon mil·lenni va fomentar les escenificacions dramàtiques del vaticini de la fi dels temps i de la segona vinguda del Messies. Aquests temors queden reflectits al Cant de la Sibil·la.

Domènech ha explicat que el Cant de la Sibil·la és una de les tradicions paganes que ve de l’antiga Grècia i de Roma sobre aquesta persona que pot profetitzar el futur. Posteriorment, ha declarat, el cristianisme la va assimilar i va fer que aquesta profecia fos sobre la fi dels temps i l’adveniment de Jesucrist. Llavors, ha afegit, això es va incloure a la litúrgia de la missa del gall.

Ha desgranat que el cant és una advertència que la nit més important i alegre de l’any, la gent ha de vigilar perquè se’ns jutjarà el dia del judici final i, per tant, ve a dir que s’ha de tenir una miqueta de responsabilitat amb la vostra vida diària, ha assenyalat el compositor.

Ha apuntat que és un cant que té una tradició molt antiga i que moltes vegades es representava dins de l’església. Ha recordat que la versió del Cant de la Sibil·la de Vic diu com ha d’anar la Sibil·la, que “ha de vestir de manera pobra i fer gestos de persona boja”.

Precisament, Domènech va cantar en una ocasió la versió de Vic, que tenia 24 estrofes tot i que mai va haver de cantar-les totes. “Les estrofes expliquen coses truculentes del dia de judici final”. Ha afegit que dins d’una “cerimònia com és la del gall, que és com molt plàcida i molt alegre, la Sibil·la és molt truculenta i això és part del seu encant i part de la seva dificultat d’interpretació”.

A la catedral de Barcelona, el Cant de la Sibil·la es va representar des de molt antic fins a l’any 1575, quan les noves directrius proposades pel Concili de Trento en van desaconsellar la continuïtat.