La realitat estesa i la planificació digital transformen la implantologia avançada

La planificació digital i els nous materials permeten rehabilitacions fixes sense empelts ossis en pacients amb pèrdua extrema d’os.

Madrid, 16 de març de 2026.- La rehabilitació dental de pacients amb una pèrdua extrema d’os maxil·lar continua sent un dels grans reptes de la cirurgia oral i maxil·lofacial. En aquests casos, la implantologia convencional sol no ser viable i les alternatives tradicionals —com la regeneració òssia complexa o els implants cigomàtics— impliquen cirurgies llargues, més morbiditat i temps de tractament prolongats.

Segons expliquen els doctors José Luis Cebrián i Néstor Montesdeoca, responsables de l’àrea de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de MaxiloFace, els implants subperiòstics han ressorgit en els últims anys com una alternativa real per a determinats pacients amb maxil·lars severament atròfics, gràcies als avenços tecnològics en planificació digital, cirurgia guiada i impressió 3D.

A diferència dels implants endoòssis convencionals, els implants subperiòstics se situen sobre l’os basal, per sota del periosti, cosa que permet la seva utilització fins i tot en situacions de reabsorció òssia extrema. “Estan especialment indicats en pacients en els quals no és possible col·locar implants convencionals sense recórrer a empelts ossis complexos, en persones amb malalties sistèmiques, edat avançada, rebuig a cirurgies addicionals o en casos de fracassos previs”, assenyala el Dr. Cebrian.

“Un dels principals avantatges d’aquesta tècnica és que evita procediments extensos de regeneració òssia, reduint el nombre de cirurgies, el temps global de tractament i la morbiditat quirúrgica. Això permet, en molts casos, oferir al pacient una rehabilitació fixa en terminis més curts, especialment rellevant en pacients fràgils o amb comorbiditats”, explica el Dr. Montesdeoca.

El desenvolupament dels implants subperiòstics moderns es basa de manera decisiva en la planificació digital. Mitjançant estudis radiològics tridimensionals i un disseny protèsicament guiat, l’equip pot definir amb precisió les zones de suport de l’implant i la posició ideal de les futures dents abans de la cirurgia. Aquestes estructures personalitzades es fabriquen mitjançant tecnologia CAD/CAM i impressió 3D, aconseguint un ajust anatòmic molt precís que millora l’estabilitat i redueix el risc de complicacions intraoperatòries.

En aquest sentit, la cirurgia guiada i les noves eines de realitat estesa permeten una intervenció més previsible i menys invasiva, amb una millor comunicació entre cirurgians, prostodoncistes, laboratori i pacient. “El pacient entén millor el tractament i participa de manera més activa en la presa de decisions”, destaquen els doctors.

Pel que fa als materials, el titani de grau mèdic —especialment el titani de grau 5— és actualment l’estàndard en la fabricació d’aquests implants. “La seva alta biocompatibilitat, resistència mecànica i capacitat per suportar càrregues masticatòries elevades permeten dissenyar estructures més lleugeres, duradores i adaptades a cada cas clínic”, destaca el Dr. José Luis Cebrian.

No obstant això, els especialistes subratllen que la selecció del pacient és crítica. Segons el Dr. Néstor Montesdeoca és imprescindible comptar amb un os basal estable, teixits tous sans, absència d’infeccions actives i una bona higiene oral. “Factors com el tabaquisme sever no controlat, malalties sistèmiques descompensades o expectatives irreals poden contraindicar la tècnica. A més, es tracta de procediments que s’han de realitzar en centres amb experiència en cirurgia avançada i rehabilitacions complexes”, afirma.

Com qualsevol tractament quirúrgic, els implants subperiòstics no estan exempts de riscos. Com indiquen els doctors, entre les complicacions es troben les dehiscències de la ferida, la inflamació crònica dels teixits tous, la reabsorció òssia progressiva a les zones de suport o problemes mecànics derivats d’un disseny biomecànic inadequat. Per això, el seguiment clínic i el manteniment a llarg termini són fonamentals.

L’evidència científica disponible mostra resultats prometedors a curt i mitjà termini, amb taxes de supervivència elevades en casos ben seleccionats. No obstant això, els experts recorden que encara són necessaris estudis amb seguiments més prolongats per confirmar de manera robusta el seu èxit a llarg termini. “Els implants subperiòstics no substitueixen la regeneració òssia quan aquesta és viable, però sí que representen una valuosa alternativa de rescat en situacions en què altres opcions no són possibles”, conclouen.