La participació en el cribratge de càncer de còlon no arriba al 50%, amb diferències de fins a 20 punts entre territoris

ACN Barcelona – La participació en el programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte, el tumor més freqüent en el conjunt de la població, se situa en el 47% a Catalunya, amb diferències que superen els 20 punts entre regions sanitàries. A l’Alt Pirineu i l’Aran, el 61% de les persones d’entre 50 i 69 anys hi participen, pel 39% a les comarques de Girona, segons dades del 2024 consultades per l’ACN pel Dia mundial del càncer de còlon, el 31 de març. A Barcelona ciutat (dades del 2022-23), les diferències s’eixamplen des del 60% del Clot al 29% del Raval Sud. El doctor Jaume Grau, de l’Hospital Clínic, explica que les diferències van molt lligades al nivell socioeconòmic i també n’observen entre ciutats i pobles, on la participació sol ser més alta.
​​A Catalunya, totes les dones i els homes de 50 a 69 anys reben una invitació per carta cada dos anys per fer-se la prova de sang oculta en femta en el marc del programa de detecció precoç del càncer colorectal; un cribratge que té pendent ampliar el rang d’edat fins als 74 anys, després que el Ministeri de Sanitat ho acordés amb les comunitats autònomes.

Els especialistes animen a participar en aquest programa, que no només permet diagnosticar la malaltia de forma precoç, quan el pronòstic sol ser millor, sinó que també pot prevenir-la en molts casos. “El cribratge del càncer de còlon ha demostrat la seva eficàcia, és a dir, redueix la mortalitat i la incidència de càncer colorectal”, destaca el coordinador de la Unitat de cribratge de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Jaume Grau, en una entrevista amb l’ACN.   

Diferències per edats, sexe i territoris

Més de la meitat de les persones que reben la carta per fer-se la prova en el marc del programa no hi participen, segons dades del Departament de Salut, i s’observen diferències per territoris, entre homes i dones -elles hi participen més- i per grups d’edat.

“Tenim molt identificat que els homes participen menys que les dones, que actuen moltes vegades com un protector de la salut de la família. I la gent jove, la de la franja de 50 a 55 anys, hi participa menys, tant homes com dones”, indica el doctor Grau, vinculat a l’Associació Contra el Càncer a Barcelona.

Per regions sanitàries, la participació oscil·la entre el 61% de l’Alt Pirineu i l’Aran i el 39% de Girona, segons dades del 2024. A la regió sanitària de la Catalunya Central, la participació és del 54%; a les Terres de l’Ebre, del 52%; a Barcelona Ciutat, del 51%; tant a la regió metropolitana nord com la sud de Barcelona, del 48%; a Lleida, també del 48% i al Penedès, del 44%.

“Com a anècdota, el metge del poble va al bar i recomana la prova”

Tot i que dins d’una mateixa regió sanitària pot haver-hi realitats molt diverses, amb municipis més o menys poblats i amb rendes molt dispars, el doctor Grau explica que un factor “característic” en el nivell de participació és la diferència entre la ciutat i el poble: “És un tema publicat en l’àmbit mundial: a la gran ciutat se sol participar menys en el cribratge, mentre que al poble, s’hi participa més”.

Grau apunta que en els pobles pot ser més fàcil difondre la importància de la detecció precoç: “A tall d’anècdota, una companya de Lleida explicava que el metge, quan va al bar del poble i es troba els veïns, els demana si ja s’han fet la prova”. “El metge com a motor comunitari, que a les grans ciutats s’ha perdut una mica, tot i que les farmàcies també fan aquesta funció. Aquest element vinculador és molt important”, destaca.

Desigualtats per nivell socioeconòmic que s’observen sobre el mapa

Un dels factors de més pes per explicar la participació és el nivell socioeconòmic de la població i la relació que té amb l’educació sanitària i els hàbits saludables. “Si el nivell socioeconòmic és menor, menys participació en el cribratge i, en canvi, més lesions”, assenyala sobre els resultats de les proves, en què es detecten més positius en grups de població menys afavorida.

“Observem que, com més formació, en general més preocupació pels temes de salut. En canvi, si la preocupació és sobreviure el dia a dia, es té menys temps per dedicar-se a la cura d’aquests problemes”, exposa. La participació també és més baixa en persones migrants, per possibles barreres culturals, lingüístiques i per un nivell de renda menor, més centrat en la supervivència quotidiana.

Dins el mapa de Barcelona, s’observen variacions per àrees bàsiques de salut (ABS), la divisió territorial elemental del sistema sanitari públic, que van des del 29% del Raval Sud, el 37% del Gòtic, del Raval Nord i el Casc antic o el 40% de Via Barcino i de Ciutat Meridiana fins al 60% del Clot i la Vila Olímpica, el 58% de la Verneda Sud, el 57% de la Sagrera, el 56% de Casernes i el 55% de Montnegre.

Ara bé, el districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb alguns dels barris amb la renda per càpita més alta de la ciutat, té ABS amb participacions per sota de la mitjana, com el 44% de l’ABS Sarrià i de l’ABS de Sant Gervasi o el 43% de la de Marc Aureli. Aquesta taxa es podria explicar perquè un segment més alt de la població fa les proves pel sistema privat en lloc del públic.

Els responsables del cribratge treballen en l’àmbit comunitari per millorar-ne la participació, sobretot en els barris on és més baixa, amb xerrades divulgatives i accions, per exemple, als mercats municipals o a través dels líders de les comunitats en el cas de la població migrant.

Una prova senzilla que també pot prevenir

La prova de sang oculta en femta és senzilla, gratuïta i es fa a casa sense preparació prèvia. En fer-se en població sense símptomes, la majoria dels resultats són negatius, però entre un 1% i un 5% de les anàlisis revelen la presència de sang.

Si el resultat és positiu, es recomana fer una colonoscòpia per conèixer la causa del sagnat i, en la majoria de les ocasions, és per pòlips o altres lesions del tracte digestiu; només en uns pocs casos s’explica per la presència d’un tumor. I en trobar aquests pòlips o lesions que podrien convertir-se en càncer més endavant, es poden extirpar, segons el risc, abans que evolucionin cap a un tumor.

Més enllà del cribratge

Els especialistes recorden que, al marge del programa de detecció precoç, cal consultar amb el metge si es tenen factors de risc, com antecedents familiars, o davant de canvis, símptomes o qualsevol altra preocupació, independentment de l’edat.

El càncer colorectal és el segon més diagnosticat en homes i també en dones i, en el conjunt de la població, el més freqüent. Tot i la prevenció, el diagnòstic precoç i els avenços en tractaments, el càncer colorectal és el segon amb més mortalitat, per darrere del de pulmó, sobretot per l’elevada incidència.