La nit a Barcelona ja no es viu com abans

El model d’oci nocturn a Barcelona evoluciona, de l’auge de Scorpia al fenomen Malalts de Festa

L’oci nocturn ja no es mesura només per la festa, ja que la capacitat de crear comunitat, adaptar-se a les noves generacions i reinventar-se ha marcat la diferència entre els projectes que van desaparèixer i els que continuen sent referents. La manera de viure la nit ja no és la mateixa que fa trenta anys.

Les generacions que van protagonitzar el boom de l’oci nocturn català durant els anys noranta difícilment reconeixerien alguns dels codis que avui marquen les sortides dels més joves. L’alcohol ha perdut protagonisme, les experiències pesen més que el simple fet de sortir de festa i conceptes com comunitat, identitat o benestar han entrat de ple en un sector obligat a reinventar-se.

En paral·lel, bona part de les grans icones que van marcar aquella època han anat desapareixent: Scorpia, Chasis, Pont Aeri, Xque o Área Concor formen part de l’imaginari col·lectiu de milers de catalans, però també representen una realitat compartida: l’enorme dificultat de sobreviure durant dècades en una indústria sotmesa a continus canvis socials, econòmics, culturals i tecnològics.

Durant anys, l’èxit d’un espai d’oci es mesurava per la seva capacitat per omplir una sala. Avui els indicadors són molt diferents: la fidelitat d’una comunitat, la capacitat per connectar amb diferents generacions, la personalització de les experiències, la qualitat de la programació o la construcció d’una identitat pròpia pesen tant o més que el volum d’assistents.

La pròpia evolució del consum ajuda a explicar-ho: cada vegada més joves redueixen voluntàriament el consum d’alcohol, el conegut fenomen sober curious, i busquen experiències on la música, la socialització, la creativitat o el benestar ocupin un lloc protagonista. La nit deixa d’entendre’s exclusivament com un espai de consum per convertir-se en un espai de relació. Una transformació que també s’observa en el creixement de formats híbrids que combinen música, gastronomia, cultura, esport, disseny o experiències immersives i que estan redefinint el concepte tradicional d’oci nocturn a tot Europa.

En aquest escenari apareixen projectes la trajectòria dels quals ajuda a explicar millor que cap estadística com ha canviat la manera de gaudir del temps lliure. Malalts de Festa compleix aquest any tres dècades d’activitat convertit en un dels pocs projectes nascuts als anys noranta que continua reunint públics molt diferents sota una mateixa marca.

La seva evolució reflecteix bona part de les transformacions que ha experimentat el propi sector. El que va començar com una proposta associada a una determinada generació ha sabut incorporar nous formats, ampliar públics, desenvolupar experiències adaptades a diferents moments d’oci i construir una comunitat capaç d’integrar els qui van descobrir el projecte fa trenta anys amb els qui ho fan per primera vegada.

Catalunya ha estat durant dècades un dels principals laboratoris de l’oci nocturn espanyol. La Ruta del Vallès va convertir sales com Scorpia o Chasis en autèntics fenòmens socials durant els anys noranta. Més tard arribarien altres referents com Pont Aeri o Xque, capaços de mobilitzar milers de persones cada cap de setmana al voltant d’una determinada cultura musical.

Barcelona va consolidar al mateix temps projectes com Apolo o Razzmatazz, que van evolucionar cap a models on la programació cultural i musical adquiria un pes creixent. Però el pas del temps ha demostrat que mantenir-se obert resulta molt més senzill que continuar sent rellevant, perquè el veritable repte no consisteix únicament a sobreviure: consisteix a continuar formant part de la conversa de noves generacions que ja entenen l’oci d’una forma completament diferent.

No obstant això, nombrosos projectes que van definir una època no van aconseguir adaptar-se als nous hàbits de consum, a la transformació tecnològica, a l’impacte de les xarxes socials, a la professionalització del sector o a les noves expectatives dels consumidors. D’altres, en canvi, han entès que la innovació no consisteix únicament a canviar la programació.

Aquest procés d’adaptació explica que marques històriques com Apolo, Razzmatazz, Titus o Malalts de Festa continuïn ocupant un lloc rellevant dins de l’ecosistema de l’oci català, encara que cadascuna ho faci des de models molt diferents.

Existeix una idea àmpliament estesa segons la qual els joves surten menys que les generacions anteriors. Però les dades dibuixen una realitat més complexa; no necessàriament surten menys, surten d’una altra manera. Prefereixen experiències compartides davant de propostes massives, valoren els espais on poden sentir-se identificats amb una comunitat i mostren més sensibilitat cap a aspectes com la sostenibilitat, el benestar o l’autenticitat.

La música continua sent un dels principals motors de l’oci, però ja no n’hi ha prou per si sola. L’experiència completa adquireix cada vegada més importància. En aquest nou escenari, els projectes que millor funcionen són aquells capaços de generar un sentiment de pertinença més enllà del propi esdeveniment.