Bellvitge detecta per primer cop a l’Estat un mecanisme molt infreqüent de resistència bacteriana en un pacient

ACN Barcelona – Investigadores de l’Hospital de Bellvitge han detectat per primer cop a l’Estat un mecanisme poc freqüent de resistència bacteriana, el DIM-1, que inutilitza la majoria d’antibiòtics d’un grup, limitant les opcions terapèutiques. El mecanisme s’ha detectat en un pacient que havia arribat al centre hospitalari per una infecció urinària després de múltiples ingressos i tandes d’antibiòtics. En aquest cas, tenia una infecció pel bacteri Pseudomonas aeruginosa i el mecanisme DIM-1 es va detectar gràcies a l’anàlisi d’una mostra d’orina. El Servei de Microbiologia de l’hospital va estudiar el perfil de resistència antibiòtica i adaptar el tractament del pacient per a resoldre la infecció amb els fàrmacs adequats.
La doctora Sara Martí, cocap del grup de recerca en Epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL i membre del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, apunta la importància de l’estudi genòmic de la soca resistent per entendre la raó de la resistència. A més, diu que és important la determinació ràpida d’aquesta resistència al laboratori per adaptar el tractament inicial.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) destaca que la detecció de DIM-1 s’ha aconseguit gràcies a la vigilància epidemiològica “constant” i les tècniques de seqüenciació genòmica avançades que utilitza l’equip de l’IDIBELL i l’hospital. 

També es destaca que és el primer cop que s’identifica a Espanya -i el segon a Europa- aquest mecanisme de resistència antibiòtica en un pacient amb infecció pel bacteri Pseudomonas aeruginosa. “DIM-1 és un mecanisme extremadament infreqüent que s’ha detectat menys de deu vegades en diferents casos esporàdics d’arreu del món, i confereix al bacteri un perfil de resistència a múltiples antibiòtics, especialment als d’ampli espectre”, apunten.

DIM-1, un mecanisme rar

Els dos primers casos on es va detectar aquest mecanisme de resistència són originaris de l’Índia i els Països Baixos i va ser a principis dels 2000. Des de llavors, tan sols s’han trobat soques de Pseudomonas resistents a punts dispersos, com ara Myanmar, Xina o Tanzània. Totes elles comparteixen el gen blaDIM-1, que codifica per l’enzim DIM-1, capaç de trencar i inutilitzar una gran varietat d’antibiòtics.  

Des de l’IDIBELL indiquen que la detecció del primer cas a Espanya “no fa més que confirmar la necessitat crítica i urgent de controlar l’aparició, evolució i disseminació de resistències bacterianes”. La doctora Martí afirma, en aquest sentit, que des dels hospitals i els laboratoris de microbiologia poden detectar les resistències a temps, però fa una crida a l’ús “prudent” d’antibiòtics.