Professionals sanitaris analitzen els desafiaments clínics de l’obesitat i la patologia tiroïdal

L’Hospital Universitari Rey Juan Carlos de la Comunitat de Madrid ha celebrat la ‘Jornada d’Actualització en Endocrinologia i Nutrició, obesitat i patologia tiroïdal’ amb l’objectiu d’actualitzar coneixements sobre aquestes dues patologies.

 

“Tant les malalties tiroïdals com l’obesitat disposen avui dia d’eines diagnòstiques i de tractaments cada vegada més eficaços”. Aquesta és la principal conclusió que va transmetre la doctora Nerea Aguirre Moreno, cap associada del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, amb motiu d’una jornada.

L’objectiu principal de la trobada formativa, organitzada per aquest servei, era “actualitzar coneixements sobre dues patologies molt prevalents: les malalties tiroïdals i l’obesitat, adreçada a tots els professionals assistencials, inclosos els facultatius d’Atenció Primària, que constitueixen el primer nivell assistencial i un pilar fonamental del nostre sistema sanitari”, continua l’especialista, que subratlla la importància de “recórrer sempre als professionals sanitaris davant qualsevol dubte, evitar la informació no contrastada i apostar per la prevenció, el diagnòstic precoç i el seguiment adequat per millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients”.

Per a això, la ‘Jornada d’Actualització en Endocrinologia i Nutrició, obesitat i patologia tiroïdal’ es va estructurar en quatre àrees dedicades a la patologia tiroïdal, l’avaluació clínica i les noves estratègies terapèutiques en obesitat, l’obesitat en situacions clíniques específiques i temes clau en la pràctica clínica; al voltant de les quals es van abordar els principals reptes diagnòstics i terapèutics, des de la interpretació d’una TSH (tirotropina, hormona estimulant de la tiroide) alterada o el maneig del nòdul tiroïdal fins a les noves estratègies farmacològiques per al tractament de l’obesitat, la seva relació amb situacions clíniques específiques i la necessitat de mantenir a llarg termini la pèrdua de pes aconseguida.

PATOLOGIA TIROÏDAL

La primera part de la jornada es va centrar en la patologia tiroïdal en la pràctica clínica, abordant qüestions com la interpretació de les alteracions de la TSH, el maneig de la disfunció tiroïdal i les claus per interpretar l’ecografia del nòdul tiroïdal.

Un dels dubtes més freqüents a la consulta, segons els especialistes, és la preocupació dels pacients pel possible caràcter maligne dels nòduls tiroïdals. Tanmateix, la gran majoria d’aquests nòduls són benignes. Actualment, els sistemes de classificació ecogràfica permeten valorar el risc de malignitat de manera molt precisa i decidir quins pacients necessiten estudis addicionals o seguiment, evitant proves innecessàries i millorant l’atenció.

En aquest sentit, la Dra. Ana Alonso Torres, del Servei de Radiodiagnòstic i de la Secció de Neuroradiologia de l’Hospital, va destacar la rellevància de l’abordatge multidisciplinari, especialment en la coordinació entre Radiodiagnòstic, Endocrinologia i Nutrició i la resta d’especialitats implicades.

OBESITAT

La trobada també va dedicar una part molt rellevant a l’obesitat, tant des del punt de vista de la seva avaluació clínica com de les noves estratègies terapèutiques; i els especialistes van insistir en la necessitat d’abordar-la com una malaltia crònica i complexa, i no únicament com un problema de pes.

L’obesitat s’associa a nombroses complicacions de salut, entre les quals hi ha la diabetis tipus 2, la hipertensió arterial, la malaltia cardiovascular, el fetge gras, alguns tipus de càncer i els problemes osteoarticulars. A més, en la seva aparició i manteniment intervenen factors biològics, genètics, psicològics, socials i ambientals, fet que obliga a una aproximació integral que tingui en compte no només l’excés de pes, sinó també les malalties associades i les circumstàncies concretes de cada pacient.

En aquest context, les noves teràpies farmacològiques han representat un avenç important. Fins fa pocs anys, les opcions disponibles oferien resultats més limitats, mentre que els tractaments actuals permeten assolir pèrdues de pes clínicament rellevants, que poden situar-se entre el 15 i el 20 per cent del pes corporal en molts pacients. No obstant això, els especialistes recorden que es tracta de tractaments mèdics que han de ser prescrits i supervisats per professionals sanitaris, que no estan indicats per a totes les persones i que sempre han d’anar acompanyats de canvis en els hàbits de vida.

El programa de la jornada també va abordar situacions clíniques específiques relacionades amb l’obesitat, com la menopausa, la malaltia hepàtica metabòlica, l’obesitat sarcopènica o el risc cardiovascular. Totes elles requereixen una valoració concreta, ja que poden condicionar tant el risc per a la salut com les decisions terapèutiques.

Durant la menopausa, per exemple, es produeixen canvis en la composició corporal i en la distribució del greix que poden incrementar el risc cardiovascular. La malaltia hepàtica metabòlica associada a l’obesitat pot progressar de manera silenciosa, per la qual cosa la seva detecció precoç és fonamental. Per la seva banda, l’obesitat sarcopènica combina un excés de greix corporal amb una disminució de la massa i la funció muscular, fet que augmenta el risc de fragilitat, discapacitat i deteriorament funcional. En aquests casos, a més de la pèrdua de pes, és especialment important fomentar l’exercici de força adaptat a cada persona.

Un altre dels missatges centrals de la trobada va ser la importància del manteniment de la pèrdua de pes. I és que perdre pes és rellevant, però mantenir aquesta pèrdua a llarg termini constitueix el veritable repte perquè l’organisme tendeix a defensar el pes previ mitjançant mecanismes biològics que afavoreixen la recuperació ponderal, per la qual cosa l’obesitat s’ha d’entendre com una malaltia crònica que requereix tractament, seguiment continuat i suport professional.

En aquest sentit, mantenir hàbits alimentaris saludables, realitzar activitat física regular, cuidar el son, abordar els factors emocionals i comptar amb acompanyament sanitari són elements fonamentals per consolidar els resultats obtinguts, van recordar els experts.

Finalment, la trobada va posar de manifest la importància d’una atenció coordinada entre Atenció Primària, Endocrinologia i Nutrició, Radiodiagnòstic, Medicina Interna, Nutrició i Salut Mental. Aquesta col·laboració permet oferir una atenció més completa, personalitzada i centrada en el pacient, amb diagnòstics més precisos, una millor coordinació dels tractaments i un acompanyament més eficaç al llarg de tot el procés assistencial.